Consultant & Facilitator
Home Evolució de les organitzacions Complexitat, certesa i evolució d’organitzacions

Complexitat, certesa i evolució d’organitzacions

0
Quin és el nostre nivell d’ansietat si no trobem alguna que ens alleugi per ser concreta i cognoscible? Què fem per evitar el dolor d’anar buscant o descobrint pistes per caminar en aquest espai d’allò complex…?

El tarannà científic equilibrat i savi, s’ha mogut guiat per la curiositat, integrant i acceptant el no aconseguir respostes. La resiliència, com a capacitat de no defallir, ni deprimir-se, ni patir, sinó com a força que manté oberta l’esperança de trobar solucions a preguntes del món d’allò complex, és una habilitat desitjable per a la nostra evolució humana i com no, per afrontar el camp d’allò desconegut a les nostres organitzacions.

El model «Cynefin» de Dave Snowden, ofereix una estructura útil per classificar situacions segons la relació causa-efecte i el grau de coneixement d’aquesta relació. Apareix, així la classificació de situacions simple, complicada, complexa i caòtica.

Dave Snowden
Modelo «Cynefin» de Dave Snowden

El tractament d’allò complex, té en el treball de Peter Senge, amb els seus sistemes de pensament, una preciosa aportació en el disseny de models o arquetips que ofereixen una alternativa més rica a una lògica lineal, causa-efecte, típica del món d’allò complicat.

Seria bo també, veure quins perfils de persones són capaços de viure amb equilibri a la zona d’allò complex-caòtic, ja que en el món d’allò precís, concret i previsible amb ordres d’error minúsculs, no tindria cabuda l’existència de la incertesa d’allò complex i caòtic.

I, bones notícies! en el camp de la creativitat, creació de valor,  innovació, resolució de dilemes…les situacions són marcadament complexes, podent realitzar models, que no són veritat absoluta, sinó útils estructures per jugar al megaespai de causes i efectes relacionades i desconegudes.

Riu amb humilitat, quan penso les mirades «zero risc» d’alguns mal anomenades empreses de capital risc, quan els seus líders només accepten el mínim risc i per això busquen certesa quan s’analitzen projectes de clara innovació que manegen intuïcions i somnis.

La gosadia i el somni, han estat bons companys en la nostra evolució humana, i només cal adonar-se de la determinació de grans visionaris (Jobs, Branson, Bezzos, …) I en la generació de valor, d’anar més enllà del que és conegut , factor indispensable. Com llavors esperar miracles en la prudència com a regla d’or, innovar però sense presa de riscos , o promoure líders de baixa resiliència a la incertesa?

Si fomentem només la cultura de la perfecció, de l’eficiència, com a via d’evolució, veiem que el paradigma de coneixement del que controlem, es fossilitza… Per anar més enllà en la creació de valor, generar solucions innovadores, necessitem fomentar l’existència de ments complexes, persones immunitzades davant la perfecció i líders que visquin amb un adequat equilibri emocional, cognitiu i espiritual , el diví misteri en què cada dia desenvolupem el millor de nosaltres.

«Només sé que no sé res,» es fa de nou present per seguir avançant, per descobrir nous paradigmes.

LEAVE YOUR COMMENT

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *