Consultant & Facilitator
Home “El col•lectiu” Col•laborar, cooperar, o simplement bons veïns…

Col•laborar, cooperar, o simplement bons veïns…

0
Una explosió de formes i maneres, apareix en les activitats col·lectives quan compartim un espai comú, un desig, un interès.

Fàcilment ens submergim en el món de les “co-paraules”: co-ordinació, co-operació, co-l·laboració, co-habitació, co-creació, co-lideratge, etc., navegant amb dificultat en el bon ús i pràctica de les mateixes.
Les diferents formes porten associades tota una sèrie de rituals, de dinàmiques del “jo” individual amb referència al “jo” col·lectiu, de valors individuals i de compartits. Totes són útils i aporten valor als seus components.

Un lleuger viatge sobre aquestes formes pot ajudar els membres d’un equip a apreciar i confirmar des d’on viuen el col·lectiu, i si pot ampliar la comprensió i implicació del jo individual en les diverses “co” formes.

Bons Veïns: La bona co-habitació, permet que cada part es desenvolupi respectant i sent respectada en un espai comú on vivim nostre territori, deixant fora del compartir col·lectiu el disseny del que anhelem ser com conjunt.
La definició de rols i responsabilitats perfectament definides i conegudes de diversos departaments, amb baix coneixement i afiliació al procés total, permeten el respecte mutu, el sociable que ens ha permès compartir espais, sense compartir missions col·lectives.

Ens motiva participar, fins on cadascú decideixi: Un pas més enllà, és quan decidim co- operar, per un motiu o missió comuna, però viscut des d’un enfocament individual. I per això vam decidir posar una part de nosaltres al servei d’un projecte que la gran majoria de vegades ni dissenyem, ni liderem. Cooperem en l’organització per comprar-li un regal a un que es jubila, el coneguem o no, o per ajudar un company que ens diu si l’ajudem a acabar un treball. El compromís està acotat i definit des de l’individu que accepta o no les regles del joc.

Cal posar ordre i concert: Que dir que quan aprenem a co-ordinar-nos, aprenem a desenvolupar les zones d’interacció amb altres, fora dels nostres territoris de control i influència. És un moment en el qual es pot viure l’essència del projecte o missió, per co-ordinar-se en “qui fa què i quan”. És un estat de relació on el frec amb l’altre apareix de manera inevitable en planificar, perquè es produeixi el resultat esperat. El vivim normalment valorant el que trec de profit en l’acció i disminuint el risc que pogués comportar. És la forma de relacionar-se on la manera de treball per processos amb les seves regles i normes s’expressa en plenitud, aconseguint resultats espectaculars.

Totes aquestes formes de viure el col·lectiu tenen la seva aportació positiva a una missió col·lectiva. Més interaccionem, integrant el sociable i la coordinació operacional, més desenvolupem la capacitat de mantenir relacions positives en comunitat. I en moltes de les dinàmiques que facilito amb equips, ens centrem en millorar el respecte mutu, l’escoltar l’altre, el aconseguir resultats per coordinar-se millor, el disminuir l’existència de comportaments en sitges, és a dir el desenvolupar la intel·ligència emocional inter/intra individual i co ·lectiva.

La innovació col·lectiva i el sentit de missió compartit: Hi ha un estat que aporta alguna cosa diferencial, i és el de co-l·laboració, per co-crear. En aquesta relació una part del “jo” individual no només es posa al servei de la missió col·lectiva en el fer, sinó que comparteix la missió i valors comuns en l’ésser. És el moment en què es produeixen relacions de confiança, de vulnerabilitat acceptada, d’unió col·lectiva, de capacitat de compartir per l’alegria de ser part d’un tot, és el moment de sinergies entre els membres de l’equip.

I on estan les nostres organitzacions? Si li donem credibilitat al que diu Robert Kegan, el 60-70% de les persones que conformen les organitzacions construeixen relacions de dependència en l’organització, això portat al terreny del tipus de relacions, voldria dir que es donen i desenvolupem la co-habitació, co-operació i co-ordinació . És a dir que si el repte és potenciar la innovació i creativitat, en relacions de co-creació i co-l·laboració, la relació a potenciar no serà la de dependència sinó la d’interdependència.

I els líders amants de desenvolupar el col·lectiu, com a pilar fonamental del progrés i desenvolupament de l’empresa, estan convidats a inspirar, impulsar i donar suport a la creació d’aquests espais de co-l·laboració.

És per això una oportunitat perquè el disseny de totes les pràctiques i accions/actes del col·lectiu, impulsin experiències que el desenvolupin. I fer que els programes/rituals estiguin inspirats en el seu disseny i execució pels valors inherents als espais de col·laboració, per al millor fi de l’evolució dels membres dels equips i organitzacions.

resultados de 2 estudios a gran escala de la distribución de los niveles de complejidad mental de los adultos

Resultat de 2 estudis a gran escala de la distribució dels nivells de complexitat mental dels adults.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *